Un directiu em va acomiadar - Manel

Un cop a la setena planta vaig saludar la secretària.
I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall,
Cridar “he sentit que hem de parlar; doncs parla”.
O dir “em sap greu, però t’equivoques, i del tot,
No has calculat que estic molt boig. en guàrdia! en guàrdia!”.
Quan vaig fer d’home respectable
Que entén que són coses que passen
I un directiu em va acomiadar.
I hauria pogut portar un barret ben divertit,
Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa,
O estirar-me els cabells, com posseït,
Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me.
Quan acceptava i assentia
El senyor obedient que porto a dintre
I un directiu em va acomiadar.
Jo l’obeïa i em va acomiadar.
I aquest va ser el punt i final
D’aquest bell conte allucinat
Que ensenyarà, potser, als petits
I distraurà, esperem, els grans.
I aquí s’acaba la funció
El directiu i el nostre heroi
Us saluden, us saluden.