Vés bruixot! - Manel

El pescador al principi s’ha espantat
Veient-lo xop, sortint del mar,
Pujant directe a la ciutat.
Després ho ha entès i crida:
“Vés bruixot! Vés bruixot!”.
Fent la patrulla els dos municipals
S’exciten en veure’l creuar
Com un coet el carrer gran
I des del cotxe animen:
“Va bruixot! Va bruixot!”.
El gran patriarca arramba al seu costat
Les ballarines de nou anys
Quan topen amb un senyor estrany:
“Saludeu nenes, vinga,
Vés bruixot! go bruixot!”.
Bruixot de mons llunyans,
Ens tens a tots a les teves mans.
Tornava a casa, jove i avorrit,
Llegint l’horòscop de l’abril
I alçant els ulls de cop l’he vist.
“Si ets tu, sisplau, avança,
Vés bruixot! vés bruixot!”.
Els dos amants adúlters abraçats
Planegen un viatge llarg
I obren les boques desitjant
“pel que més vulguis, fes-ho,
Va bruixot! va bruixot!”.
La dolça Adela es pinta de carmí,
Que té un sopar amb un home trist,
Quan no sap molt per què somriu,
Mira el mirall i pensa:
“Va bruixot! Vés bruixot!”.
El nen prodigi es frega els ulls quan veu
Surar a la cúpula del cel
La llum brillant d’un nou estel;
Surt al balcó i sospira:
“Go bruixot! Go bruixot!”.
I tot s’atura un moment
Quan el bruixot dissol en el vent
Unes paraules que ho arreglen tot.